Textos

  • Historiografía sobre performance y arte paralelo en el Estado español és un text crític sobre dos publicacions que parlen de l’art d’acció: el número 36 de la revista Brumaria dedicat a la performance, i una menció breu sobre l’art paral·lel en el llibre de Jorge Luis Marzo i Patricia Mayayo Arte en España (1939 a 2015), ideas, prácticas, políticas. Es tracta de dos assajos historiogràfics fallats, al meu parer, que confirmarien la necessitat de l’autogestió ideològica en el nostre àmbit. Com sol passar, es va escriure per a servir de base a una discussió col·lectiva que no es va produir.
  • Un xicotet text de recerca escrit amb la col·laboració de Cyrille Larpenteur sobre museus digitals i museus de memòria oral, una eina flamant per a la creació de comunitats obertes, amb identitats complexes i fluïdes en barris i poblacions. S’hi fa un repàs al concepte de museu digital i de memòria oral i es parla críticament d’alguns dels principals models existents. Es va publicar a la revista digital Kult-urhttp://www.e-revistes.uji.es/index.php/kult-ur/article/view/2241
  • Uns “Comentarios al Battonz Kabaret” (en una presentació de juliol de 2014) redactats originalment per al finat “Proyecto de registro múltiple, archivo, debate y difusión” Las posterioris. Són tres paginetes de reflexions sobre un espectacle de cabaret feminista produït pel col·lectiu d’origen italià IdeaDestroyingMuros a partir del Manifest SCUM de Valerie Solanas, que ha aconseguit popularitat en àmbits alternatius i feministes radicals. El text es va fer com a base per a una discussió col·lectiva que no es va produir.
  • El mes de maig es va celebrar el festival Farts’14. Performance i altres festivals, organitzat per l’equip de El col·lectibo / Les posterioris, amb un taller i una performance de Los Torreznos, i accions de l’Ana Higueras, Graham Bell i Virginia Lagarza amb Natalia D’Annunzio. Després de les accions vam tindre un debat amb quatre “comentaristes” a les accions: Llorenç Barber, Carolina Boluda, Martina Botella i Bartomeu Ferrando, que està transcrit a la pàgina de Las Posterioris. El debat és un poc dispers però paga la pena de llegir.
  • La dualitat “liberalisme/comunitarisme” en els artistes d’acció de l’Estat espanyol, segons el corpus d’entrevistes fetes durant la primera dècada del present segle és un treball de recerca acadèmic presentat en febrer de 2014 sobre l’anàlisi del discurs d’una trentena d’entrevistes a artistes d’acció. Un treball molt senzill (tot i que ocupa unes 60 pàgines) però ambiciós. dualitat liberalisme-comunitarisme (en català) o dualidad liberalismo-comunitarismo (en castellà). Les entrevistes pertanyen a tres “paquets”: les publicades per Javier Seco Goñi i Yolanda Pérez Herreras al llibre 10×10+1.acción! Performance en la Península Ibérica (Sestao: L.U.P.I., 2010); una altra desena de qüestionaris salvats de les moltes desenes que es van fer al cicle de performances Arrt d’Accció; i la proposta Inacción, del projecte col·lectiu ARTóN. Són 29 entrevistes en total, a altres tants artistes individuals i col·lectius de tres generacions distintes. Al meu parer és una mostra significativa que pot donar idea de les tendències existents respecte de la dualitat plantejada: “liberalisme / comunitarisme”. Ací baix es pot accedir a les entrevistes fetes al cicle Arrt d’Accció entre 2007 i 2009, que són les úniques que romanen inèdites. La primera entrevista es va fer de forma presencial, i els autors són Eva Pérez i Nelo Vilar. Les altres són respostes a un qüestionari que es va fer col·lectivament (el autors són, provablement, Ginés López, Mathieu Bohet, Martí Guillem Ciscar i Nelo Vilar, a partir d’un model previ de Loreto Alonso).

Entrevista a Rodolfo Franco

Entrevista a Denys Blacker

Entrevista a Ana Higueras

Entrevista a Carlos Llavata

Entrevista a Ginés López

Entrevista a Icia Casado i Cel Canales

Entrevista a Martí Guillem Ciscar

Entrevista a Soraya Valiente

Entrevista a Álvaro Terrones

  • A les 18:00 del divendres 22 de novembre de 2013, dins del programa “IncubArte”, Laura Yustas i Raul Ortega van fer una performance titulada simplement “18:00”. Aquella va ser també la primera activitat de registre múltiple que va fer el breu col·lectiu Les Posterioris, que va deixar tot el seu treball en línia a la seua web. Com a part del registre, dies després vaig fer una entrevista als dos artistes. El que ens plantejàvem a Les Posterioris era documentar, de forma complexa, lúdica i experimental,  un art que s’esvaeix sense deixar memòria, i per tant sense capacitat per crear una esfera pública. Un art en què les obres no es discuteixen, sense capacitat per evolucionar o per a créixer. L’entrevista és una bona forma d’anar més lluny; es pot llegir al final d’esta pàgina.
  • El KAPAS – Festival Internacional de Cine Performance i Cine Antisistema es va celebrar a l’Octubre CCC en maig de 2013, organitzat per El col·lectibo. Allí vam celebrar una taula redona titulada “Arxiu, registre d’acció i cultura al marge“, amb la participació de Pedro Alba, Bartomeu Ferrando, Raul Ortega, Jesús Peralta i Nelo Vilar, i les intervencions lúcides de Teresa Marín i Álvaro Pichó, entre altres.
  • També de maig de 2013 és esta entrevista al grup musical Ovidi Twins, un text inèdit i divertit sobre una iniciativa atípica al País Valencià. Deia Pierre Bourdieu que els diferents camps de producció cultural es comuniquen pel seu pol avantguardista. En els comentaris dels dos fundadors d’Ovidi Twins es poden apreciar eixos contactes, i també les idèntiques motivacions, la reivindicació de la independència, etc., que fan funcionar el camp, que creen realitat i activen la seua funció pública.
  • En gener de 2013 es va celebrar a Ca Revolta el Festival d’Estriptís Conceptuals, Poètics i d’Acció. La proposta era dur a l’àmbit de l’art d’acció les noves sensibilitats a propòsit de la sexualitat, que inclouen propostes de sexualitats lúdiques, promíscues i creatives. Però en realitat va servir per visibilitzar que l’àmbit de la performance actual ha perdut en bona part el tren del “cos”. Les temàtiques sobre cos, sexe i gènere no ens han arribat, com si els perfórmers fórem aliens a estes temàtiques, fossilitzats en una sexualitat heterosexual, monògama i domesticada. Així, l’actual art d’acció es fa des d’un cos conservador, hieràtic, a penes sexuat, no desitjant. Aquest és el text de les conclusions, escrit amb ajut de la comissària del festival, Eva Pez.
  • Un text crític a propòsit de la presumta evolució de la performance de l’última dècada a l’Estat espanyol: “Evolución y muermo del arte de acción”, publicat al catàleg Contenedores (Ayto. Sevilla, 2010). Va ser una comanda del director del festival, Rubén Barroso. El contingut crític del text va incomodar alguns artistes, però crec que s’hi fan algunes observacions valuoses.
  • El xicotet assaig “Nuevas herramientas de análisis: la teoría de marcos”, està publicat al llibre Integración y resistencia en la era global. Evento teórico Décima Bienal de La Habana (Centro de Arte Contemporáneo Wifredo Lam. La Habana, 2009), i en francés com “Nouveaux instruments d’analyse: la théorie des cadres”, en Inter. Art actuel nº 102 (primavera de 2009, Québec). També es va llegir al III Encuentro de arte de acción, al CENDEAC (Múrcia). L’enfocament va despertar un cert interés, però ha hagut poques oportunitats de treballar amb ell públicament.
  • El estímulo callejero és un text sobre l’art al carrer  que es va publicar a la revista Cooltura nº 1 (Consejería de cultura, Murcia 2008) mentre preparava el Festival AlterArte’08, abans de la censura a Leo Bassi i de presentar la meua dimissió. Un periodista local es va escandalitzar per alguna de les meues afirmacions, però jo el trobe bastant “light”.
  • Una versió en castellà, sense imatges ni comentaris d’accions, de la meua tesi doctoral, llegida en juny de 2004: El arte alternativo o paralelo en el Estado español de los años 90 (desde el enfoque crítico de la acción colectiva). La traducció és fluixeta. No és un gran treball, però crec que l’enfocament sobre l’art d’acció com a “acció col·lectiva” és interesssant. Arte paralelo (en format PDF).
  • L’assaig “Marginales y criptoartistas: Arte paralelo y Arte de acción en el Estado español en los años 90” es va publicar al llibre col·lectiu Práctica artística y políticas culturales. Algunas propuestas desde la universidad (Universidad de Murcia, 2003). Una versió anterior va aparèixer a la revista quebequesa Inter. Art actuel núm. 76, l’any 2000. Es va escriure com a reacció a diverses “històries” de la performance espanyola que es limitaven a escriure noms i dates, sense cap anàlisi del que estava passant. Part del text es troba ampliat i refet a la meua Tesi doctoral, que es pot trobar ací mateix, un poc més amunt.

 

Anuncis